Recuperar la pau social

Com es va recuperar Oliva després del tsunami antidemocràtic de Chelo Escrivà?

En juny de 2011 Chelo Escrivá va ser investida alcaldessa, en no arribar a un acord les dues forces polítiques que havien obtingut més del 50% dels vots a les eleccions de maig. Poc després, tot Oliva va ser testimoni de les males formes, la virulència verbal i els conflictes absurds que van caracteritzar el govern de la polèmica exalcaldessa. Això va provocar un gran descontent social que ens demanava als polítics posar fi a aquella forma arbitrària i conflictiva de fer les coses. Associacions, periodistes, militants i ciutadania en general ens demanaven als partits polítics que assolírem els consensos necessaris per recuperar la pau social i política que Chelo Escrivá havia dinamitat.

PP LIES.jpg

El principal obstacle per a la moció de censura: la desgana del PSOE

En Compromís prompte ens vam posar a treballar per arribar als consensos que la societat ens exigia. Però no va ser una tasca fàcil, perquè els principals dirigents del PSOE estaven molt còmodes i acomodats en aquella situació. Carlos Mengual, Ana Morell i Salvador Fuster tenien sous municipals i molt bones relacions amb l’exalcaldessa. Tan bones que sorprenien (i encara sorprenen) a propis i a estranys.

En tota la legislatura costa trobar algun enfrontament polític entre el PP i el PSOE, entre Salvador Fuster i Chelo Escrivá. Mentre que abunden els exemples de l’activa tasca de Compromís. «El BLOC se me atraganta como el polvorón» va arribar a reconèixer Chelo Escrivá. Senyal que estàvem fent molt bé el nostre treball.

Compromís va apostar prompte per la moció de censura per posar fi a la convulsió social i política que estàvem patint. Però el PSOE es feia el desganat, posant condicions per a començar a parlar, i anteposant el seu amor propi (el repetitiu i avorrit «aiguablancacentrisme» dels dirigents socialistes), per davant dels interessos de la ciutadania. La fractura social i la demanda de canvi eren evidents, però el PSOE va tardar molt en «dignar-se» a dialogar amb Compromís.

I mentrestant, Chelo Escrivà seguia fent de les seues: creant conflictes, protagonitzant escàndols, insultant i faltant al respecte, abusant de l’autoritat, fent demagògia, dinamitant els consensos… convulsionant i violentant la vida social d’Oliva, en definitiva.

«Más trabajo, menos impuestos» (o era al revés?)

De la mateixa forma que va fer Rajoy o el PP valencià, la campanya de Chelo Escrivá va estar plagada de promeses incomplides. Missatges demagògics que no feien altra cosa que vendre fum a un poble desesperat. És el cas d’aquell sonat «+ Treball – Impostos», tan fàcil de prometre com d’incomplir. ¿Va crear llocs de treball el govern del PP? No. Hi havia 2.757 aturats a Oliva en maig de 2011 i un any després la xifra ascendia als 2.883 aturats. I per molt que s’empenye el sr. Rajoy en vendre’ns la moto, continuen havent 2.580 paisans nostres en l’atur.

I els impostos? Chelo Escrivá no va baixar ni un sol impost. Ben al contrari, va pujar l’IBI, la recollida del fem, el clavegueram, el preu de les escoletes infantils, va aprovar un Pla d’Ajust desproporcionat i un pla d’inspecció de guals, entre altres perles.

CHELO pp

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s