2 rescats 4 anys

En el pressupost de 2008, el primer any de la crisi, es va produir una caiguda en les previsions d’ingressos d’un milió d’euros. Això va obligar a fer una operació de finançament (per valor de 1.065.127,54 euros) per tal de poder cobrir el forat generat. Eixe préstec facilitat pel govern central (RD 5/2009) havia d’anar lligat a un Pla de Sanejament per recuperar la sostenibilitat econòmica.

Però la sostenibilitat econòmica no va arribar a Oliva. Per això, en març de 2012 l’Ajuntament es va vore obligat a acollir-se a una segona operació de finançament, i d’esta forma poder fer front als 2,6 milions que es devia als proveïdors (2.631.879,41 euros). Esta segona operació d’endeutament del govern central (RDL 4/2012) també estava lligada a un Pla d’Ajust; el que va elaborar Chelo Escrivá en març de 2012.

De 2007 a 2011 Hisenda amaga «productes tòxics»

Un Pla que es centrava, principalment, en la pujada de l’IBI durant el període 2012-2022 (un augment de 28 milions d’euros en total), una mesura que era desproporcionada i es va haver de reajustar en octubre de 2013.

L’Ajuntament d’Oliva tenia «productes tòxics», no és cap broma. Tenia deutes amagats i situacions ocultes que tendien a empitjorar a mesura que passava el temps i no s’afrontaven.

«És tan demagògic fer un discurs catastrofista com presumir del que no tenim»

El cas més paradigmàtic és el de l’expropiació de la finca Martí De Veses. Des de juliol de 2008, l’Ajuntament devia 865.776,46 euros a la família Martí De Veses. D’acord amb la llei, l’Ajuntament devia haver pagat esta quantitat abans de gener de 2009, però no va ser així. Van passar els anys sense que «ningú» tinguera coneixement d’eixe deute i aquest anara generant 34.600 euros anuals d’interés. I mentre l’Ajuntament s’endeutava, als pressupostos dels exercicis de 2009, 2010 i 2011 no apareixia cap menció a Martí De Veses.

Amb el temps, Salvador Fuster va reconèixer (al plenari de 22 de desembre de 2014) que la decisió de no pagar «no la va prendre ningú». Aquesta irresponsabilitat, la decisió que «ningú» va prendre, li ha costat als ciutadans més de 150.000 euros en interessos de demora.

_DSC4110bn

I este deute de l’Ajuntament no es va recollir ni en el primer rescat (RD 5/2009), ni en el segon (RDL 4/2012). Una altra mostra de la opacitat de la gestió municipal. El deute no es va afrontar fins al 2013. Però ací no acabaven els deutes amagats. També estava pendent de pagar l’actualització de preus del contracte amb FCC (Fomento Construcciones y contratas) per la recollida del fem… des de l’any 2003. Sí, des de feia 10 anys. Així, no és gens d’estranyar que el deute augmentara 647.000 euros.

Tot això no només va tindre com a conseqüència afonar el pressupost de 2013 llevant el deute de despesa correnta. A més a més, i de nou, s’havien generat 200.000 euros en interessos per no pagar quan tocava. Però això no s’advertia als pressupostos anteriors a 2011 ni en els dos rescats. Era un «producte tòxic», una bomba de rellotgeria que va esclatar en 2013 i es va haver d’afrontar aleshores, amb David González a l’Alcaldia.

Els deutes adquirits per l’Ajuntament eren una bomba de rellotgeria que va esclatar en 2013

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s